Durant els darrers 25 anys, els criteris requerits per als mètodes bioanalítics han evolucionat significativament. L’harmonització dels requisits dels mètodes bioanalítics va començar el 1990 durant les reunions de l’AAPS i la FDA a Crystal City. L’any 2000, la reunió de Crystal City II va establir les bases de la Guia de la FDA sobre la validació de mètodes bioanalítics del 2001. El 2011, l’EMA va llançar la seva pròpia guia sobre la validació de mètodes bioanalítics que proporciona recomanacions per a la validació dels mètodes bioanalítics aplicats per mesurar les concentracions de fàrmacs en matrius biològiques obtingudes en estudis toxicocinètics en animals i en totes les fases dels assajos clínics. Aquestes directrius van harmonitzar la validació del mètode bioanalític implicada en estudis preclínics, clínics i de bioequivalència. Tanmateix, els requisits per complir la guia són costosos i requereixen molt de temps, i no coincideixen amb les necessitats de la indústria quan els assaigs bioanalítics estan dissenyats per prendre decisions de baixa rellevància en fases anteriors del desenvolupament de fàrmacs i quan s’utilitzen en matrius especials.
Des del 2006, el concepte d’enfocament d’adequació a l’objectiu ha passat a formar part del debat bioanalític quan es va proposar un enfocament per nivells per a la validació de mètodes bioanalítics a Crystal City III. El concepte d’enfocament per nivells implica diferents nivells de validació científica com a alternativa a l’aplicació completa dels principis de validació reglamentària establerts. Aquest enfocament més flexible permet dividir entre quatre nivells decreixents de rendiment i avaluació del mètode segons l’objectiu final de les dades bioanalítiques: 1) Validació, destinada a estudis reglamentaris, 2) Qualificació, 3) Recerca i 4) Cribratge.
Més recentment, representants de la indústria (dins del Fòrum Bioanalític Europeu) van proposar canviar la marca d’aquest enfocament per nivells a validació científica amb l’objectiu d’emfatitzar la qualitat de les dades generades per aquests fluxos de treball de validació alternatius, tot mantenint l’objectiu d’optimitzar la ciència i els recursos. Van definir una aplicació pràctica d’aquest concepte en cinc àrees clau de suport bioanalític: 1) Quantificació de metabòlits en les primeres etapes del desenvolupament (tal com es recomana a Crystal City III), 2) Anàlisi d’orina en totes les etapes del desenvolupament, 3) Anàlisi de teixits (homogenats) també en totes les etapes del desenvolupament, 4) Estudis clínics en les primeres etapes del desenvolupament de fàrmacs, i 5) Estudis preclínics BPL no fonamentals.
El pla de qualificació per a la validació científica adequada a l’objectiu ha d’estar degudament justificat per complir els objectius de l’estudi amb un nivell adequat de fiabilitat i qualitat de les dades.
